exclamar

Occitan

Etimologia

Del latin exclamare.

Prononciacion

/eksklaˈma/, /eksklaˈma/

Vèrb

s'exclamar vb. pronom.

1. Cridar subtament amb emocion o colèra.

Mots aparentats

• exclamacion
• exclamatiu

Traduccions

alemand: ausrufen (de), aufschreien (de) anglés: to exclaim (en) catalan: exclamar-se (ca)

francés: s'exclamer (fr) xhosa: -khuza (xh)

Conjugason

Lengadocian

Infinitiu	exclamar
Gerondiu	exclamant
Participi passat
	singular			plural
masculin	exclamat			exclamats
femenin	exclamada			exclamadas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	exclami exclame	exclamas	exclama	exclamam	exclamatz	exclaman
Imperfach	exclamavi	exclamavas	exclamava	exclamàvem	exclamàvetz	exclamavan
Preterit	exclamèri	exclamères	exclamèt	exclamèrem	exclamèretz	exclamèron
Futur	exclamarai	exclamaràs	exclamarà	exclamarem	exclamaretz	exclamaràn
Condicional	exclamariái	exclamariás	exclamariá	exclamariam	exclamariatz	exclamarián
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	exclame	exclames	exclame	exclamem	exclametz	exclamen
Imperfach	exclamèssi	exclamèsses	exclamès exclamèsse	exclamèssem	exclamèssetz	exclamèsson
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Afirmatiu	—	exclama !	—	exclamem !	exclamatz !	—
Negatiu	—	exclames pas !	—	exclamem pas !	exclametz pas !	—
Nòtas