gent

Occitan

Etimologia

(nom) Del latin gens (genitiu: gentis) (« classa, familha, raça »).

(adjectiu) Del latin genitus (« nascut, plan nascut, nòble, graciós »).

Prononciacion

[ˈd͡ʒen], /ˈd͡ʒen/ França (Bearn) - Lengadocian : escotar « gent »

Sillabas

gent

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
gent	gents
[ˈd͡ʒen]	[ˈd͡ʒens]

gent femenin; (lengadocian)

1. Pòble, etnia, grop caracterizat per un trach particular.
2. Companhiá, aqueles qu'acompanhan.

Variantas dialectalas

• gènt (provençau)
• gens (gascon)

Traduccions

alemand: Menschen (de) anglés: people (en), folk (en), dweller (en) basc: jendea (eu) catalan: gent (ca)

espanhòl: gente (es) francés: gent (fr) italian: gente (it) portugués: gente (pt)

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	gent	gents
	[ˈd͡ʒen]	[ˈd͡ʒens]
Femenin	genta	gentas
	[ˈd͡ʒento̞]	[ˈd͡ʒento̞s]

gent femenin; (lengadocian)

1. Que mòstra amistat, bravor, destric, gentilesa.
2. Se dich d'una persona o una causa quand se mòstra graciósa o polita.

Variantas dialectalas

• gènt (provençau)

Catalan

Etimologia

(nom) Del latin gens (genitiu: gentis) (« classa, familha, raça »).

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « gent »

Prononciacion

Oriental: central [ˈʒen], /ˈʒen/, balear [ˈʒent], /ˈʒent/, [ˈʒen], /ˈʒen/ Occidental: nord-occidental [ˈd͡ʒen], /ˈd͡ʒen/, valencian [ˈd͡ʒent], /ˈd͡ʒent/, [ˈd͡ʒen], /ˈd͡ʒen/

Sillabas

gent

Nom comun

gent femenin (rare al plural: gents)

1. gent ^(oc)

Francés

Etimologia

(nom) Del latin gens (genitiu: gentis) (« classa, familha, raça »).

(adjectiu) Del latin genitus (« nascut, plan nascut, nòble, graciós »).

Prononciacion

[ʒɑ̃], /ʒɑ̃/

Sillabas

gent

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
gent	gens
[ʒɑ̃]

gent femenin

1. gent ^(oc)

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	gent	gents
	[ʒɑ̃]	[ʒɑ̃]
Femenin	gente	gentes
	[ʒɑ̃t]	[ʒɑ̃t]

gent

1. gent ^(oc)