indigna
Occitan
Prononciacion
- legadocian, gascon /inˈðinno̞/
- provençau /ĩⁿˈdignə/
Sillabas
in|dig|ne
Forma d'adjectiu
indigna
- femenin singular de indigne.
Forma de vèrb
indigna
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de indignar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de indignar.
Catalan
Prononciacion
- Oriental: /inˈdiŋnə/
- Occidental: nord-occidental /inˈdiŋna/, valencian /inˈdiɡna/
Sillabas
in|dig|na
Forma d'adjectiu
indigna
- femenin singular de indigne.
Forma de vèrb
indigna
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de indignar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de indignar.
Espanhòl
Prononciacion
- /in̪ˈdiɣna/
Sillabas
in|dig|na
Forma d'adjectiu
indigna
- femenin singular de indigno.
Forma de vèrb
indigna
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de indignar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de indignar.
Francés
Prononciacion
França (Lion) : escotar « indigna »
Etimologia
- Del latin indignus.
Prononciacion
- /ɛ̃diɲa/
Sillabas
in|dig|na
Forma de vèrb
indigna
- Tresena persona del singular del passar simple de indigner.
Portugués
Prononciacion
Sillabas
in|dig|na
Forma d'adjectiu
indigna
- femenin singular de indigno.
Forma de vèrb
indigna