ira
Occitan 
Etimologia
Del latin ira.
Prononciacion
[ˈiɾo]
Sillabas
i | ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ira | iras |
[ˈiɾo] | [ˈiɾos] |
ira femenin
- (literari) Emocion basica acompanhada d'una descarga del sistèma nerviós central, e sovent d'agressivitat .
- L'ira qu'a dins lo còr, cal, ara, que la domte - Lo romancero occitan, Prosper Estieu.
Sinonims
Traduccions
Espanhòl 
Etimologia
Del latin īra, colèra.
Prononciacion
[ˈiɾa]
Sillabas
i | ra (2)
Nom comun
Traduccions
ira femenin
Francés 
Prononciacion
França (Vòges) : escotar « ira »
França (Sesseraç) : escotar « ira »
Prononciacion
[iʁa]
Forma de vèrb
ira
- Tresena persona del singular al futur de l'indicatiu de aller.
Italian 
Prononciacion
Itàlia : escotar « ira »
Etimologia
Del latin īra, colèra.
Prononciacion
[ˈira]
Sillabas
i | ra (2)
Nom comun
Traduccions
ira femenin