luxes
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Occitan
Catalan
Francés
Occitan 
Etimologia
Del latin luxus (« luxura, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« traslusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).
Prononciacion
['ly.t͡ses]
lu | xes (2)
Nom comun
luxes masculin
- Plural de luxe
Forma de vèrb
lu | xes (2)
- luxes
- Segonda persona del singular de present del subjonctiu de luxar.
Catalan 
Etimologia
Del latin luxus (« luxura, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« traslusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).
Prononciacion
lu | xes (2)
Forma de nom comun
luxes masculin
- Plural de luxe
Francés 
Prononciacion
Soïssa (Lausana) : escotar « luxes »
Etimologia
Del latin luxus (« luxura, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« traslusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).
Prononciacion
[lyks]
lu | xes (3)
Forma de nom comun
luxes masculin
- Plural de luxe
Modèl:-flex-verd- luxes