luxe
Occitan
Etimologia
Del latin luxus (« luxura, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« traslusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).
Prononciacion
/'lyt͡se/ França (Bearn) : escotar « luxe »
Sillabas
lu|xe
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
luxe | luxes |
['ly.t͡se] | ['ly.t͡ses] |
luxe masculin
- Practica sociala consistissent a gastar de despensas somptuàrias e superfluas, qu'òm se vòl viure dins un rafinament fastuós o per pur gost de l'ufan, per oposicion als factors obligats de l'estricta necessitat.
- Somptuositat dins lo vestit, la taula, lo garniment, etc.
- Çò que pimpa, çò que balha d’elegància.
- (Comèrci) Comèrci e industria dels produchs luxoses.
- (Figurat) Brava abondància.
Sinonims
Antonims
Traduccions
Forma de vèrb
lu | xe (2)
- luxe
- Permièra persona del singular de present del subjonctiu de luxar.
- Tresena persona del singular de present del subjonctiu de luxar.
Catalan
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « luxe »
Etimologia
Del latin luxus (« luxura, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« traslusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).
Prononciacion
lu | xe (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
luxe | luxes |
luxe masculin
Francés
Prononciacion
Soïssa (Lausana) : escotar « luxe »
Etimologia
Del latin luxus (« luxura, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« traslusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).
Prononciacion
/lyks/
lu | xe (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
luxe | luxes |
luxe masculin
Forma de vèrb
luxes
- Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de luxer (luxar)
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de luxer (luxar)
- Segonda persona de l'imperatiu de luxer (luxar)
Neerlandés
Etimologia
Del latin luxus (« luxura, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« traslusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).
Prononciacion
lu | xe (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
luxe | luxes |
luxe masculin
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- francés
- Mots en francés eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en francés
- Vèrbes conjugats en francés
- neerlandés
- Mots en neerlandés eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en neerlandés