luxe

Occitan

Etimologia

Del latin luxus (« luxúria, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« trelusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).

Prononciacion

lengadocian /ˈlyt͡se/, /ˈlyt͡se/

gascon, provençau /ˈlykse/, /ˈlykse/

França (Bearn) : escotar « luxe »

Sillabas

lu|xe

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
luxe	luxes
[ˈlyt͡se]	[ˈlyt͡ses]

luxe  masculin

1. Practica sociala consistissent a gastar de despensas somptuàrias e superfluas, qu'òm se vòl viure dins un rafinament fastuós o per pur gost de l'ufan, per oposicion als factors obligats de l'estricta necessitat.
2. Somptuositat dins lo vestit, la taula, lo garniment, etc.
3. Çò que pimpa, çò que balha d’elegància.
4. (Comèrci) Comèrci e industria dels produchs luxoses.
5. (Figurat) Brava abondància.

Sinonims

• belaròia
• profusion
• abonde

Antonims

• sobrietat
• moderacion

Traduccions

alemand: Luxus (de) anglés: luxury (en) arabi: ترف (ar) catalan: luxe (ca) chinés: 奢侈的 (zh) chèc: espanhòl: lujo (es)

francés: luxe (fr) grèc: πολυτέλεια (el) italian: lusso (it) neerlandés: luxe (nl) portugués: luxo (pt) polonés: luksus (pl) rus: роскошь (ru)

Forma de vèrb

luxe

1. Permièra persona del singular de present del subjonctiu de luxar.
2. Tresena persona del singular de present del subjonctiu de luxar.

Catalan

Etimologia

Del latin luxus (« luxúria, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« trelusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).

Prononciacion

/ˈluksə/, /ˈluksə/

Espanha (Barcelona) : escotar « luxe »

Sillabas

lu|xe

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
luxe	luxes

luxe  masculin

1. luxe

Francés

Etimologia

Del latin luxus (« luxura, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« traslusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).

Prononciacion

/lyks/, /lyks/

Soïssa (Lausana) : escotar « luxe »

Sillabas

luxe

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
luxe	luxes

luxe  masculin

1. luxe

Forma de vèrb

luxes

1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de luxer (luxar)
2. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de luxer (luxar)
3. Segonda persona de l'imperatiu de luxer (luxar)

Neerlandés

Etimologia

Del latin luxus (« luxura, excès, fast »), deverbal de lucere, luxi (« traslusir, brilhar »), derivat de lux (« lutz », « lusor, illustracion, lustre, glòria, ornament »).

Prononciacion

[?]

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
luxe	luxes

luxe  masculin

1. luxe