majora
Occitan
Etimologia
- Del latin major.
Prononciacion
- lengadocian, provençau /ma'd͡ʒuɾo̞/
- gascon /ma'ʒuɾə/
França (Bearn) : escotar « majora »
Sillabas
ma|jo|ra
Nom comun
majora femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian, provençau | |
| Singular | Plural |
| majora | majoras |
| [ma'd͡ʒuɾo̞] | [ma'd͡ʒuɾo̞s] |
- (Drech) Persona qu'a atenh l'atge de la majoritat, (femenin: majora)
- (militar) La qu'a lo grad militar entre capitani e lòctenent-coronèl, correspodent al còde OTAN: OF-3, (masculin: majora)
Sinonims
drech
militar
Antonims
drech
Traduccions
| Persona qu'a atenh l'atge de la majoritat | |
|---|---|
|
| |
| La qu'a lo grade correspodent al còde OTAN: OF-3 | |
|---|---|
| |
Forma d'adjectiu
majora
- Femenin singular de major
Forma de vèrb
majora
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de majorar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de majorar
Catalan
Etimologia
- Del latin major.
Prononciacion
Sillabas
ma|jo|ra
Nom comun
majora femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| majora | majores |
Forma de vèrb
majora
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de majorar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de majorar
Portugués
Etimologia
- Del latin major.
Prononciacion
Sillabas
ma|jo|ra
Nom comun
majora femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| majora | majoras |
Forma d'adjectiu
majora
- Femenin singular de major
Forma de vèrb
majora