metropolita
Occitan
Etimologia
- Del latin metropolitanus, manlèu del grèc ancian μητρόπολις, mêtrópolis (« ciutat maire »), compauast de μήτηρ, mếtêr (« maire ») e de πόλις, pólis (« ciutat »).
Prononciacion
/metɾupu'litɔ/
Sillabas
Me | tro | po | li | ta (5)
Adjectiu
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| metropolita | metropolitas |
| [metɾupu'litɔ] | [metɾupu'litɔs] |
metropilita masculin
- (Religion ortòdoxa) Títol dels evèsques o arquevèsques que lo sèti es una metropòli. Dins la Glèisa romana, títol portat per totes los evèsques.