ministre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Occitan 
Etimologia
Del latin minister derivat de minus (« inferior ») calcat sus magister (« mèstre »).
Prononciacion
[mi'nis'tɾe] (gascon), (lengadocian) [mi'nis'tʁe] (provençal) França (Bearn) : escotar « ministre »
mi | nis | tre (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ministre | ministres |
[mi'ni.tɾe] | [mi'nis'tɾes] |
ministre (equivalent femenin ministra)
- (En particular) (Religion) Membre del clergat, coma lo pastor luterian.
- (En particular) Agent diplomatic representant lo govèrn près dels govèrns estrangièrs que compòrtan non una ambassada, mas una legislacion.
- (Politica) Membre de primièr reng d’un govèrn.
Derivats
Traduccions
Catalan 
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « ministre »
Etimologia
Del latin minister derivat de minus (« inferior ») calcat sus magister (« mèstre »).
Prononciacion
- oriental [miˈnis.tɾə]
- occidental [miˈnis.tɾe]
mi | nis | tre (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ministre | ministres |
[mi'ni.tɾe] | [mi'nis'tɾes] |
ministre (equivalent femenin ministra)
- (religion) Membre del clergat.
- (Politica) Membre d’un govèrn.
- (ictiologia) Girèla, domaisèla
Francés 
Prononciacion
Soïssa (Lausana) : escotar « ministre »
Etimologia
Del latin minister derivat de minus (« inferior ») calcat sus magister (« mèstre »).
Prononciacion
[mi.nistʁ] mi | nis | tre (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ministre | ministres |
[mi'ni.tɾe] | [mi'nis'tɾes] |
ministre
- (religion) Membre del clergat.
- (Politica) Membre d’un govèrn.
- (ornitologia) Aucelon d'Africa (Passerina cyanea)
Italian 
Prononciacion
[miˈnistre] mi | nis | tre (3)
Forma de nom comun
ministre femenin
- Plural de ministra.