natura

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

[naˈtyɾɔ]

Sillabas

na | tu | ra (3)

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
natura naturas
[na'tyrɔ] [na'tyrɔ]

natura femenin

  1. Ensemble de tot çò creat (fòrças de la creacion, òbras de la creacion, fòrças vitalas de l’òme...)
  2. Ensemble del mond fisic exterior a l’òme
  3. Çò natural dins l’òme (condicions fisicas e moralas)
  4. Estat natural de l’òme (per oposicion a l’estat de gràcia)
  5. Organs sexuals.

Parents

Sinonims

Reviradas

Open book 01.svgAdjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin natura naturas
Femenin natura naturas
  1. Qu'es espontanèu, sens fard, dirècte, dins son comportament, non assasonat.

Catalan Flag of Catalonia.svg

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

oriental /nəˈtu.ɾə/, occidental /naˈtu.ɾa/

Sillabas

na | tu | ra (3)

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
natura natures
[nəˈtu.ɾə
naˈtu.ɾa]
[nəˈtu.ɾəs]

natura femenin

  1. natura

Italian Flag of Italy.svg

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

[na.ˈtu.ra]

Sillabas

na | tu | ra (3)

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
natura nature
[na.ˈtu.ra] [na.ˈtu.re]

natura femenin

  1. natura

Latin

Etimologia

Derivat de natus, perfièch de nascor amb lo sufixe -ura.

Open book 01.svgNom comun

Cas Singular Plural
Nominatiu natura naturae
Vocatiu natura naturae
Accusatiu naturam naturās
Genitiu naturae naturārum
Datiu naturae naturīs
Ablatiu naturā naturīs


natura

  1. Naissença, accion de far espelir, generacion.
  2. Natura, esséncia, proprietat, qualitat, constitucion, biais d'èsser, configuracion (per un luòc).
  3. Natura, òrdre natural, cors de las causas.
  4. Natura, mond, univèrs.
  5. Matèria, element, espècia, mena.


Polonés Flag of Poland.svg

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

[naˈtura]

Open book 01.svgNom comun

natura

  1. natura

Portugués Flag of Portuguese language (PT-BR).svg

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

[na.tu.ra]

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
natura naturas
[na.tu.ra] [na.tu.ras]

natura

  1. (poetic) sinimim de natureza
  2. (arcaïsme) drech patrimonala d'una una glèisa, mostèri o autra instituicion religiosa
  3. (arcaïsme) argent o aliments que recebián aquestes que gausissián aqueste drech