natura

Occitan

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

/naˈtyɾɔ/, /naˈtyɾɔ/

Sillabas

na | tu | ra (3)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
natura	naturas
[na'tyrɔ]	[na'tyrɔ]

natura femenin

1. Ensemble de tot çò creat (fòrças de la creacion, òbras de la creacion, fòrças vitalas de l’òme...)
2. Ensemble del mond fisic exterior a l’òme
3. Çò natural dins l’òme (condicions fisicas e moralas)
4. Estat natural de l’òme (per oposicion a l’estat de gràcia)
5. Organs sexuals.

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	natura	naturas
Femenin	natura	naturas

1. Qu'es espontanèu, sens fard, dirècte, dins son comportament, non assasonat.

Catalan

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

oriental /nəˈtu.ɾə/, occidental /naˈtu.ɾa/ Espanha (Manresa) : escotar « natura »

Sillabas

na | tu | ra (3)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
natura	natures
[nəˈtu.ɾə naˈtu.ɾa]	[nəˈtu.ɾəs]

natura femenin

1. natura

Italian

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

[na.ˈtu.ra] escotar « natura »

Sillabas

na | tu | ra (3)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
natura	nature
[na.ˈtu.ra]	[na.ˈtu.re]

natura femenin

1. natura

Latin

Etimologia

Derivat de natus, perfièch de nascor amb lo sufixe -ura.

Nom comun

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	natura	naturae
Vocatiu	natura	naturae
Accusatiu	naturam	naturās
Genitiu	naturae	naturārum
Datiu	naturae	naturīs
Ablatiu	naturā	naturīs

natura

1. Naissença, accion de far espelir, generacion.
2. Natura, esséncia, proprietat, qualitat, constitucion, biais d'èsser, configuracion (per un luòc).
3. Natura, òrdre natural, cors de las causas.
4. Natura, mond, univèrs.
5. Matèria, element, espècia, mena.

Polonés

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

[naˈtura]

Nom comun

natura

1. natura

Portugués

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural t constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), venant d'eserel de nascor (« naícer, provenir »)

Prononciacion

[na.tu.ra]

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
natura	naturas
[na.tu.ra]	[na.tu.ras]

natura

1. (poetic) sinimim de natureza
2. (arcaïsme) drech patrimonala d'una una glèisa, mostèri o autra instituicion religiosa
3. (arcaïsme) argent o aliments que recebián aquestes que gausissián aqueste drech