natura

Occitan

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural e constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), de nascor (« nàisser, provenir »)

Prononciacion

lengadocian, gascon /naˈtyɾo̞/, /naˈtyɾo̞/

provençau /naˈtyʀə/, /naˈtyʀə/

Sillabas

na | tu | ra (3)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
natura	naturas
[naˈtyɾo̞]	[naˈtyɾo̞]

natura femenin

1. Ensemble de tot çò creat: los èssers e las causas, mond, univèrs (la creacion). Ensemble tal qu’es ordonat e regit per de leis.
   • Las meravilhas de la natura.
2. (Per personificacion) Poténcia, fòrça activa e creatritz.
   • La natura fa pas res en van.
3. Ensemble del mond fisic exterior a l’uman: campèstre dins sos totes sos aspèctes, mars, montanhas, bosques, prats, rius.
   • Dormir en plena natura.
4. (En particular) Produccions que son pas de la man dels umans.
   • L’art perfecciona la natura.
5. Esséncia d’un èsser uman o d’una causa amb sus atributs fisics e morals.
   • La natura d’una tèrra, del sol.
6. Complexion, tendéncia de cada individú e per extension, pòt s'aplicar, tamben, pels animals.
   • Aquel òme es de natura amabla.
7. Elements constitutius, proprietat d’un objècte material.
8. Instint de cada èsser animat ; movement que muda cap a las causas necessàrias a sa conservacion.
   • Cada animal seguís sa natura, l’instint de sa natura.
9. (En particular) Principi de vida qu'avia e sosten lo còrs.
   • Laissar far la natura.
10. (Filosofia, Teologia) Estat original de l’èsser uman, per opposicion a l’estat de gràcia o l’estat de dels umams tal coma seriá estat abans la venguda de la civilizacion.
    • La lei de natura s'opausa a la lei anciana e a la Lei de gràcia.
11. (Art) Çò que l’artista a sota sus uèlhs per l’imitar.
    • Un païsatge fach segon la natura.
12. Organs sexuals exteriors.

Derivats

• desnaturar
• natural
  • naturalament
• naturalisme
• naturalista
• naturalizar
  • desnaturalizar
    • desnaturalizacion
  • naturalizacion
• naturisme
• naturista

Locucions derivadas

• contra natura
• en natura
  • pagar en natura
• error de la natura
• grandor natura
• la lei de la natura
• natura mòrta
• per natura
• una bòna natura

Traduccions

alemand : Natur (de) anglés : nature (en) basc : izadi (eu), natura (eu) bengali : প্রকৃতি (bn) bielorús : прырода (be) catalan : natura (ca) chinés : 自然 (zh) croat : priroda (hr) espanhòl : naturaleza (es) finlandés : luonto (fi) francés : nature (fr) italian : natura (it) japonés : 自然 (ja) quirguiz : табият (ky) tamazight (berbèr) : agama (ber) latin : natura (la) leton : daba (lv) nogai : табиат (nog) polonés : przyroda (pl) portugués : natureza (pt) romanés : fire (ro), natură (ro) rus : природа (ru) Modèl:shv1 : priroda (sh) tatgic : табиат (tg) chèc : příroda (cs) valon : nateure (wa)

Adjectiu

natura masculin o femenin, (plurals: naturas)

1. Qu'es espontanèu, sens fard, dirècte, dins son comportament.
2. (cosina) non assasonat.

Sinonims

• al natural

Traduccions

alemand : ungewürzt (de), natürlich (de) anglés : plain (en), unseasoned (en), natural (en) basc : catalan : al natural (ca), sense amanir (ca) espanhòl : natural (es), espontáneo (es) francés : nature (fr) italian : spontaneo (it), al naturale (it) portugués : espontâneo (pt), ao natural (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural e constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), de nascor (« nàisser, provenir »)

Prononciacion

oriental /nəˈtuɾə/, /nəˈtuɾə/, occidental /naˈtuɾa/, /naˈtuɾa/

Espanha (Manresa) : escotar « natura »

Sillabas

na | tu | ra (3)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
natura	natures
[nəˈtu.ɾə naˈtu.ɾa]	[nəˈtu.ɾəs]

natura femenin

1. natura

Espanhòl

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural e constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), de nascor (« nàisser, provenir »)

Prononciacion

/naˈt̪uɾa/, /naˈt̪uɾa/

Sillabas

na | tu | ra (3)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
natura	naturas
[naˈt̪uɾa]	[naˈt̪uɾas]

natura femenin

1. Mens utilizat que naturaleza, sens general de natura ^(oc)

Italian

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural e constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), de nascor (« nàisser, provenir »)

Prononciacion

/naˈtura/, /naˈtura/

escotar « natura »

Sillabas

na | tu | ra (3)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
natura	nature
[naˈtura]	[naˈture]

natura femenin

1. natura ^(oc)

Latin

Etimologia

Derivat de natus, perfièch de nascor amb lo sufixe -ura.

Nom comun

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	natura	naturae
Vocatiu	natura	naturae
Accusatiu	naturam	naturās
Genitiu	naturae	naturārum
Datiu	naturae	naturīs
Ablatiu	naturā	naturīs

natura

1. Naissença, accion de far espelir, generacion.
2. Natura, esséncia, proprietat, qualitat, constitucion, biais d'èsser, configuracion (per un luòc).
3. Natura, òrdre natural, cors de las causas.
4. Natura, mond, univèrs.
5. Matèria, element, espècia, mena.

Polonés

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural e constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), de nascor (« nàisser, provenir »)

Prononciacion

/naˈtura/, /naˈtura/

Nom comun

natura

1. natura ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin natura (« lo fach de la naissença, estat natural e constitutiu de las causas, caractèr, cors de las causas, ensems dels èssers e de las causas »), de nascor (« nàisser, provenir »)

Prononciacion

/natura/, /natura/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
natura	naturas

natura

1. (poetic) sinimim de natureza, sens general de natura ^(oc)
2. (arcaïsme) drech patrimonala d'una una glèisa, mostèri o autra instituicion religiosa
3. (arcaïsme) argent o aliments que recebián aquestes que gausissián aqueste drech