parasita
Occitan
Etimologia
- Del latin parasitus, pel grèc ancian παράσιτος, parasitos compausat de παρά e σῖτος, « noiridura », literalament « que pren la noiridura a costat de ».
Prononciacion
- legadocian, gascon /paɾaˈzito̞/
- provençau /paʀaˈzitə/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian, gascon | |
| Singular | Plural |
| parasita | parasitas |
| [paɾaˈzito̞] | [paɾaˈzito̞s] |
parasita femenin, (masculin: parasit / parasite)
Sinonims
Traduccions
|
|
Forma d'adjectiu
parasita
Forma de vèrb
parasita
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar
Catalan
Prononciacion
Forma de vèrb
parasita
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar
Espanhòl
Prononciacion
/paɾaˈsit̪a/
Forma de vèrb
parasita
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar
Francés
Prononciacion
/paʁazita/
- França (Lion) : escotar « parasita »
Forma de vèrb
parasita
- Tresena persona del singular del passat simple de parasiter.
Portugués
Etimologia
- Del latin parasitus, pel grèc ancian παράσιτος, parasitos compausat de παρά e σῖτος, « noiridura », literalament « que pren la noiridura a costat de ».
Prononciacion
- Portugal /pɐɾɐˈzitɐ/
- escotar « parasita »
- Brasil /paɾaˈzitɐ/, /paɾaˈzitə/
Nom comun e adjectiu
parasita masculin o femenin, (Plural: parasitas)
Forma de vèrb
parasita
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Mots en occitan eissits d’un mot en grèc ancian
- Noms comuns en occitan
- Formas d'adjectius en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- catalan
- Vèrbes conjugats en catalan
- espanhòl
- Vèrbes conjugats en espanhòl
- francés
- Vèrbes conjugats en francés
- portugués
- Noms comuns en portugués
- Vèrbes conjugats en portugués