parasita

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Prononciacion

legadocian, gascon /paɾaˈzito̞/
provençau /paʀaˈzito̞/

Forma d'adjectiu

parasita

  1. Femenin singular de parasit / parasite

Forma de vèrb

parasita

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar

Catalan

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

parasita

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar

Espanhòl

Prononciacion

/paɾaˈsit̪a/

Forma de vèrb

parasita

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar

Francés

Prononciacion

/paʁazita/

França (Lion) : escotar « parasita »

Forma de vèrb

parasita

  1. Tresena persona del singular del passat simple de parasiter.

Portugués

Etimologia

Del latin parasitus, pel grèc ancian παράσιτος, parasitos compausat de παρά e σῖτος, « noiridura », literalament « que pren la noiridura a costat de ».

Prononciacion

Portugal /pɐɾɐˈzitɐ/
escotar « parasita »
Brasil /paɾaˈzitɐ/, /paɾaˈzitə/

Nom comun e adjectiu

parasita masculin o femenin, (Plural: parasitas)

  1. parasit (oc)

Forma de vèrb

parasita

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar