parasita

Occitan

Prononciacion

legadocian, gascon /paɾaˈzito̞/, /paɾaˈzito̞/

provençau /paʀaˈzito̞/, /paʀaˈzito̞/

Forma d'adjectiu

parasita

1. Femenin singular de parasit / parasite

Forma de vèrb

parasita

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar

Catalan

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

parasita

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar

Espanhòl

Prononciacion

/paɾaˈsit̪a/, /paɾaˈsit̪a/

Forma de vèrb

parasita

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar

Francés

Prononciacion

/paʁazita/, /paʁazita/

França (Lion) : escotar « parasita »

Forma de vèrb

parasita

1. Tresena persona del singular del passat simple de parasiter.

Portugués

Etimologia

Del latin parasitus, pel grèc ancian παράσιτος, parasitos compausat de παρά e σῖτος, « noiridura », literalament « que pren la noiridura a costat de ».

Prononciacion

Portugal /pɐɾɐˈzitɐ/, /pɐɾɐˈzitɐ/

escotar « parasita »

Brasil /paɾaˈzitɐ/, /paɾaˈzitɐ/, /paɾaˈzitə/, /paɾaˈzitə/

Nom comun e adjectiu

parasita masculin o femenin, (Plural: parasitas)

1. parasit ^(oc)

Forma de vèrb

parasita

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de parasitar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de parasitar