perdre

Veire tanben : pèrdre

Catalan

Etimologia

Del latin pĕrdĕre.

Prononciacion

/ˈpɛrdɾə/, /ˈpɛrdɾə/ (oriental), /ˈpɛrðɾe/, /ˈpɛrðɾe/ (nord-occidental), /ˈpɛɾðɾe/, /ˈpɛɾðɾe/, /ˈpɛðɾe/, /ˈpɛðɾe/ (valencian)

Espanha (Manresa) : escotar « perdre »

Vèrb

perdre

1. Pèrdre.

Derivats

• perdedor
• pèrdua
• perdut

Conjugason

Catalan

Infinitiu	perdre
Gerondiu	perdent
Participi passat
	singular			plural
masculin	perdut			perduts
femenin	perduda			perdudes
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	ell ella vostè	nosaltres nosaltras nós	vosaltres vosaltras vós	ells ellas vostès
Present	perdo	perds	perd	perdem	perdeu	perden
Imperfach	perdia	perdies	perdia	perdíem	perdíeu	perdien
Preterit	perdí	perderes	perdé	perdérem	perdéreu	perderen
Futur	perdré	perdràs	perdrà	perdrem	perdreu	perdran
Condicional	perdria	perdries	perdria	perdríem	perdríeu	perdrien
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	ell ella vostè	nosaltres nosaltras nós	vosaltres vosaltras vós	ells ellas vostès
Present	perdi	perdis	perdi	perdem	perdeu	perdin
Imperfach	perdés	perdessis	perdés	perdéssim	perdéssiu	perdessin
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	—	tu	vostè	nosaltres nosaltras nós	vosaltres vosaltras vós	vostès
Afirmatiu	—	perd!	perdi!	perdem!	perdeu!	perdin!
Negatiu	—	no perdis!	no perdi!	no perdem!	no perdeu!	no perdin!