poligòn

Poligòns divèrses

Occitan

Etimologia

Del grèc ancian πολύγωνον (polúgōnon), compausat de πολύς (polús) « plan » e de γωνία (gōnía) « angle ».

Prononciacion

[puliˈɣɔn], /puliˈɣɔn/

França (Bearn) : escotar « poligòn »

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
poligòn	poligòns
[puliˈɣɔn]	[puliˈɣɔns]

poligòn masculin, pl. poligòns

1. Geom. Figura geometrica plana e tancada formada d'un nombre limitat de costats.

Derivats

• poligonal

Traduccions

alemand: Vieleck (de) neutre anglés: polygon (en) bulgar: многоъгълник (bg) catalan: polígon (ca) masculin chèc: mnohoúhelník (cs), polygon (cs) espanhòl: polígono (es) masculin esperanto: plurangulo (eo), poligono (eo) francés: polygone (fr) masculin grèc: πολύγωνο (el) neutre italian: poligono (it) masculin leton: daudzstūris (lv)

lituanian: daugiakampis (lt) neerlandés: veelhoek (nl), polygoon (nl) ongrés: poligon (hu), sokszög (hu) polonés: wielokąt (pl) portugués: polígono (pt) masculin romanés: poligon (ro) rus: многоугольник (ru) masculin sicilian: pulìgunu (scn) masculin suedés: polygon (sv) turc: çokgen (tr) ucraïnian: багатокутник (uk)