protesta
Aparença
Occitan
Etimologia
- De protestar
Prononciacion
- /pʀuˈtestə/
Sillabas
pro|tes|ta
Nom comun
protesta (provençau), femenin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : provençau | |
Singular | Plural |
protesta | protestas |
[pʀuˈtestə] |
Variantas dialectalas
- protèsta (lengadocian)
Traduccions
Forma de vèrb
protesta
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de protestar.
- Sefonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de protestar.
Catalan
Etimologia
- De protestar
Prononciacion
- Oriental: central /pɾuˈtestə/ , balear /pɾoˈtestə/ , /pɾuˈtestə/
- Occidental: /pɾoˈtesta/
Sillabas
pro|tes|ta
Nom comun
protesta femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
protesta | protestes |
Forma de vèrb
protesta
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de protestar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de protestar.
Espanhòl
Etimologia
- De protestar
Prononciacion
- /pɾoˈt̪est̪a/
Sillabas
pro|tes|ta
Nom comun
protesta femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
protesta | protestas |
Forma de vèrb
protesta
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de protestar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de protestar.
Francés
Prononciacion
- /pʁɔtɛsta/
Sillabas
pro|tes|ta
Forma de vèrb
protesta
- Tresena persona del singular del passat simple de protester.
Italian
Etimologia
- De protestar
Prononciacion
- /proˈtɛsta/
Sillabas
pro|tes|ta
Nom comun
protesta femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
protesta | proteste |
Forma de vèrb
protesta
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de protestare.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de protestare.
Romanés
Etimologia
Adaptacion del francés protester.
Prononciacion
[protes'ta]
Sillabas
pro | tes | ta (3)
Vèrb
a protesta