sarclador

Un sarclador

Occitan

Etimologia

veire sarclar

Prononciacion

/saɾklaˈðu/, /saɾklaˈðu/

Nom comun

sarclador (lengadocian), masculin

Declinason
Singular	Plural
sarclador	sarcladors
[saɾklaˈðu]	[saɾklaˈðus]

1. (Agricultura, òrt) Aissada petita de lama prima e estrecha utilizada per derrabar las malas èrbas que butan per un camp, un òrt, etc.

Variantas dialectalas

• sarc (gascon)
• sarclet (lengadocian)
• sauclador (lengadocian, gascon)

Parents

• sarcla
• sarclada
• sarclet / sarcleta
• sarclaire
• sarcladís
• sarcladura
• sarclar
• sarclatge

Sinonims

• arrascle (gascon)
• aissadon (provençau)
• aissadonet (lengadocian)
• bicador (lengadocian)

Traduccions

alemand: kleine Hacke (de), Jäthacke (de), Distelhacke (de) anglés: weeding hoe (en) basc: catalan: aixadell (ca), eixartell (ca), aixadó (ca), xapeta (ca)

espanhòl: escardillo (es), escarda (es), sacho (es) francés: sarcloir (fr) italian: sarchio (it), sarchiello (it) portugués: sacho (pt)