soleil
Francés
Etimologia
Del latin soliculum, diminutiu de sol.
Prononciacion
/sɔˈlɛj/
França (Vòges) : escotar « soleil » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « soleil » França (Tolosa) : escotar « soleil »
França (París) : escotar « soleil » França (París) : escotar « soleil » França (París) : escotar « soleil » França (París) : escotar « soleil » escotar « soleil » França (París) : escotar « soleil » França (Vòges) : escotar « soleil » França (París) : escotar « soleil » França (Vòges) : escotar « soleil » escotar « soleil » França (Erau) : escotar « soleil » Soïssa (Lausana) : escotar « soleil » escotar « soleil » França (Mètz) : escotar « soleil » França (Sesseraç) : escotar « soleil » escotar « soleil » escotar « soleil » França (Mülhausen) : escotar « soleil » escotar « soleil » França (Normandia) : escotar « soleil » França : escotar « soleil » França (Somain) : escotar « soleil » França (Sant Nazari de Rosselhon) : escotar « soleil » França (Brèst) : escotar « soleil » Itàlia (Courmayeur) : escotar « soleil » França (Vendèa) : escotar « soleil »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| soleil | soleils |
| [sɔˈlɛj] | |
soleil masculin