taca
Aparença
Occitan
Etimologia
Incertan, benlèu
- del gotic 𐍄𐌰𐌹𐌺𐌽𐍃, táikns (signe) e dona en bas latin *tacca
- o del latin vulgar *tagicare (« ténher », « pintorlejar », « colorar »)
Prononciacion
- /'ta.ko̞/
Sillabas
ta | ca (2)
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
taca | tacas |
['ta.ko̞] | [ta.ko̞s] |
Nom comun
taca femenin
- marca naturala sus la pèl
- Taca de rossor.
- partida colorada sus un fons d'una autra color
- Taca de solelh.
- partida escura
- Taca d'ombra.
- marca que passís, que solha
- Taca de vin. Taca de tinta. Taca de grais.
- (figurat) çò que marca la consciéncia, l'onor, la reputacion.
- Aquela mala accion es una taca per sa reputacion.
Traduccions
Forma de vèrb
taca
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tacar
- Segonda persona del singlar de l'imperatiu afirmatiu de tacar
Catalan
Etimologia
Incertan, benlèu del gotic 𐍄𐌰𐌹𐌺𐌽𐍃, táikns (signe) e dona en bas latin o del latin vulgar *tagicare (« ténher », « pintorlejar », « colorar »)
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « taca »
Prononciacion
- Oriental: central /ˈta.kə/, balear /ˈta.cə/, /ˈta.kə/
- Occidental: /ˈta.ka/
Sillabas
ta | ca (2)
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
taca | taques |
Nom comun
taca femenin
Forma de vèrb
taca