urgenta

Occitan

Prononciacion

/yɾˈd͡ʒento̞/, /yɾˈd͡ʒento̞/, gascon /yɾˈʒento̞/, /yɾˈʒento̞/, provençau /yʀ'd͡ʒẽⁿto̞/, /yʀ'd͡ʒẽⁿto̞/ França (Bearn) : escotar « urgenta »

Forma d'adjectiu

urgenta

1. Femenin singular de urgent

Catalan

Etimologia

Del latin urgens, participi present de urgere (« preissar »).

Prononciacion

[?]

Forma d'adjectiu

urgenta

1. Femenin singular de urgent