velara

Occitan

Etimologia

1. Del latin velaris « de vel ».

Prononciacion

/beˈlaɾo̞/, /beˈlaɾo̞/, provençau /beˈlaɾo̞/, /beˈlaɾo̞/

Sillabas

ve|la|ra

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
velara	velaras
[beˈlaɾo̞]	[beˈlaɾo̞s]

Declinason
Dialècte : provençau
Singular	Plural
velara	velaras
[veˈlaʀə]

velara femenin

1. (fonetica) Consonanta articulada gaireben per la partida posteriora de la lenga amb lo vel del paladar.

Adjectiu

velara

1. femenin singular de velar.