velara
Occitan
Etimologia
- Del latin velaris « de vel ».
Prononciacion
/beˈlaɾo̞/, provençau /beˈlaɾo̞/
Sillabas
ve|la|ra
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| velara | velaras |
| [beˈlaɾo̞] | [beˈlaɾo̞s] |
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : provençau | |
| Singular | Plural |
| velara | velaras |
| [veˈlaʀə] | |
velara femenin
- (fonetica) Consonanta articulada gaireben per la partida posteriora de la lenga amb lo vel del paladar.
Adjectiu
velara
- femenin singular de velar.