vouloir
Francés
Vèrb
Etimologia
Del latin vulgar vŏlēre, del classic vĕlle.
Prononciacion
- /vu'lwaʁ/
França (Brétigny-sur-Orge) : escotar « vouloir » França (Vòges) : escotar « vouloir » França (Tolosa) : escotar « vouloir » França (Vòges) : escotar « vouloir » França (Sesseraç) : escotar « vouloir » França (Somain) : escotar « vouloir » França (Vendèa) : escotar « vouloir »
Sillabas
- vou|loir (2)
Definicions
vouloir
Conjugason
| Mode | Present | Passat | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitiu | vouloir | avoir voulu | |||||
| Gerondiu | en voulant | en ayant voulu | |||||
| Participi | voulant | voulu | |||||
| Mòde indicatiu | |||||||
| Present | Passat compausat | ||||||
|
je veux |
j’ai voulu | ||||||
| Imperfach | Plus-que-perfach | ||||||
|
je voulais |
j’avais voulu | ||||||
| Passat simple | Passat anterior | ||||||
|
je voulus |
j’eus voulu | ||||||
| Futur simple | Futur anterior | ||||||
|
je voudrai |
j’aurai voulu | ||||||
| Mòde condicional | |||||||
|
je voudrais | |||||||
| Mòde subjonctiu | |||||||
| Present | Passat | ||||||
|
que je veuille |
que j’aie voulu | ||||||
| Imperfach | Plus-que-perfach | ||||||
|
que je voulusse |
que j’eusse voulu | ||||||
| Mòde imperatiu | |||||||
| Afirmatiu | veux, veuille | voulons, veuillons | voulez, veuillez | ||||