breçar

Un article de Wikiccionari.
Un paire breça lo son filh

Occitan

Etimologia

Del gallés *bertiāre [1].

Prononciacion

/bɾeˈsa/

França (Bearn) : escotar « breçar »

Vèrb

breçar

  1. Balançar un nenon dins un brèç per lo far dormir.

Derivats

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu breçar
Gerondiu breçant
Participi passat
singular plural
masculin breçat breçats
femenin breçada breçadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present breci
brece[N 1]
breças breça breçam breçatz breçan
Imperfach breçavi breçavas breçava breçàvem breçàvetz breçavan
Preterit brecèri brecères brecèt brecèrem brecèretz brecèron
Futur breçarai breçaràs breçarà breçarem breçaretz breçaràn
Condicional breçariái breçariás breçariá breçariam breçariatz breçarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present brece breces brece brecem brecetz brecen
Imperfach brecèssi brecèsses brecès
brecèsse
brecèssem brecèssetz brecèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu breça ! brecem ! breçatz !
Negatiu breces pas ! brecem pas ! brecetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)

Referéncias

  • [1] Pierre-Yves Lambert, 1995, La langue gauloise, 2nda edicion, edicions errance.