burla
Aparença
Occitan
Etimologia
Prononciacion
- lengadocian, gascon /ˈbyɾlo̞/
- provençau /ˈbyʀlə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
burla | burlas |
[ˈbyɾlo̞] | [ˈbyɾlo̞s] |
burla femenin
- Accion de rire al prejudici de qualqu'un.
- (Meteorologia) Vent del nòrd bufant sul Massís central.
Derivats
Sinonims
Traduccions
Accion de rire al prejudici de qualqu'un | |
---|---|
|
Forma de vèrb
burla
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de burlar
- segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de burlar
Catalan
Etimologia
Prononciacion
- oriental /ˈburɫə/ , occidental /ˈbuɾɫa/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
burla | burles |
burla femenin
Forma de vèrb
burla
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de burlar
- segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de burlar
Espanhòl
Etimologia
Prononciacion
- /ˈbuɾla/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
burla | burlas |
burla femenin
Forma de vèrb
burla
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de burlar
- segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de burlar
Francés
Prononciacion
- /byʁla/
Forma de vèrb
burla
- tresena persona del singular del passat simple de burler.
Portugués
Etimologia
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
burla | burlas |
burla femenin
Forma de vèrb
burla
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en catalan
- Vèrbes conjugats en catalan
- espanhòl
- Mots en espanhòl eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en espanhòl
- Vèrbes conjugats en espanhòl
- francés
- Vèrbes conjugats en francés
- portugués
- Mots en portugués eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en portugués
- Vèrbes conjugats en portugués