Vejatz lo contengut

burla

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

benlèu del latin burrae « necitges, fadesas »

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbyɾlo̞/
provençau /ˈbyʀlə/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
burla burlas
[ˈbyɾlo̞] [ˈbyɾlo̞s]

burla femenin

  1. Accion de rire al prejudici de qualqu'un.
  2. (Meteorologia) Vent del nòrd bufant sul Massís central.

Derivats

Sinonims

Traduccions

Accion de rire al prejudici de qualqu'un


Forma de vèrb

burla

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de burlar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de burlar

Catalan

Etimologia

benlèu del latin burrae « necitges, fadesas »

Prononciacion

oriental /ˈburɫə/, occidental /ˈbuɾɫa/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
burla burles

burla femenin

  1. burla (ca), escarni

Forma de vèrb

burla

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de burlar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de burlar

Espanhòl

Etimologia

benlèu del latin burrae « necitges, fadesas »

Prononciacion

/ˈbuɾla/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
burla burlas

burla femenin

  1. burla (ca), escarni

Forma de vèrb

burla

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de burlar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de burlar

Francés

Prononciacion

/byʁla/

Forma de vèrb

burla

  1. tresena persona del singular del passat simple de burler.

Portugués

Etimologia

benlèu del latin burrae « necitges, fadesas »

Prononciacion

[?]

Nom comun

Declinason
Singular Plural
burla burlas

burla femenin

  1. Engana
  2. (ancianament) burla (ca), escarni

Forma de vèrb

burla

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de burlar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de burlar