călcon’

Meglenoromanés

Etimologia

Del latin calcaneum. A comparar amb lo romanés călcâi.

Prononciacion

/kəlˈkɔnʲ/, /kəlˈkɔnʲ/

Nom comun

călcon’ neutre

1. Talon del pè.

Variantas dialectalas

• călcăn’

Referéncias

• Petar Atanasov, 1990, Le mégléno-roumain de nos jours, Balkan-Archiv, Neue Folge, Beiheft Band 7, Amborg, Helmut Buske Verlag.