Vejatz lo contengut

cambiar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin tardiu cambiare, en latin classic cambire, eissit del gallés cambion [1].

Prononciacion

/kamˈbja/

França (Bearn) : escotar « cambiar »

Sillabas

cam | biar (2)

Vèrb

cambiar vb. tr. (gascon), (lengadocian), (provençau)

  1. Traire una causa e ne metre una autra a la plaça.

se cambiar vb. pronom.

  1. Se transformar.

Derivats

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu cambiar
Gerondiu cambiant
Participi passat
singular plural
masculin cambiat cambiats
femenin cambiada cambiadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present càmbii
càmbie[N 1]
càmbias càmbia cambiam cambiatz càmbian
Imperfach cambiavi cambiavas cambiava cambiàvem cambiàvetz cambiavan
Preterit cambièri cambières cambièt cambièrem cambièretz cambièron
Futur cambiarai cambiaràs cambiarà cambiarem cambiaretz cambiaràn
Condicional cambiariái cambiariás cambiariá cambiariam cambiariatz cambiarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present càmbie càmbies càmbie cambiem cambietz càmbien
Imperfach cambièssi cambièsses cambiès
cambièsse
cambièssem cambièssetz cambièsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu càmbia ! cambiem ! cambiatz !
Negatiu càmbies pas ! cambiem pas ! cambietz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)

Referéncias

  • [1] Pierre-Yves Lambert, 1995, La langue gauloise, 2nda edicion, edicions Errance.