cambiar

Occitan

Etimologia

Del latin tardiu cambiare, en latin classic cambire, eissit del gallés cambion ^[1].

Prononciacion

/kamˈbja/, /kamˈbja/

França (Bearn) : escotar « cambiar »

Sillabas

cam | biar (2)

Vèrb

cambiar vb. tr. (gascon) , (lengadocian) , (provençau)

1. Traire una causa e ne metre una autra a la plaça.

se cambiar vb. pronom.

1. Se transformar.

Derivats

• cambiadís
• cambiament
• cambiaire

Variantas dialectalas

• chamjar (auvernhat)
• chamnhar (lemosin)

Traduccions

alemand: tauschen (de) anglés: to change (en) catalan: canviar (ca) espanhòl: cambiar (es)

francés: changer (fr) italian: cambiare (it) sicilian: canciari (scn)

Conjugason

Lengadocian

Infinitiu	cambiar
Gerondiu	cambiant
Participi passat
	singular			plural
masculin	cambiat			cambiats
femenin	cambiada			cambiadas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	càmbii càmbie	càmbias	càmbia	cambiam	cambiatz	càmbian
Imperfach	cambiavi	cambiavas	cambiava	cambiàvem	cambiàvetz	cambiavan
Preterit	cambièri	cambières	cambièt	cambièrem	cambièretz	cambièron
Futur	cambiarai	cambiaràs	cambiarà	cambiarem	cambiaretz	cambiaràn
Condicional	cambiariái	cambiariás	cambiariá	cambiariam	cambiariatz	cambiarián
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	càmbie	càmbies	càmbie	cambiem	cambietz	càmbien
Imperfach	cambièssi	cambièsses	cambiès cambièsse	cambièssem	cambièssetz	cambièsson
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Afirmatiu	—	càmbia !	—	cambiem !	cambiatz !	—
Negatiu	—	càmbies pas !	—	cambiem pas !	cambietz pas !	—
Nòtas

Referéncias

• ^[1] Pierre-Yves Lambert, 1995, La langue gauloise, 2nda edicion, edicions Errance.