consultaire
Aparença
Occitan
Etimologia
- De consultar.
Prononciacion
/konsylˈtajɾe/ , provençau /kõⁿsylˈtajʀe/
Sillabas
con|sul|tai|re
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
consultaire | consultaires |
[konsylˈtajɾe] | [konsylˈtajɾes] |
Declinason | |
---|---|
Dialècte : provencau | |
Singular | Plural |
consultaire | consultaires |
[kõⁿsylˈtajʀe] |
consultaire masculin, (equivalents femenin: consultaira, consutairitz, consultarèla)
- Aquel que consulta, que demanda d'avises.
- (religion) Especialista de drech canon comés per donar son avís sus de questions de fe e de disciplina.
Parents
Traduccions
|