corrent

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin alternatum de alternare (« alternr »), de alter (« autre »).

Prononciacion

/ku'ren/

Sillabas

cor | rent

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin corrent corrents
[ku'ren] [ku'rens]
Femenin correnta correntas
[ku'ren.tɔ] [ku'ren.tɔs]

corrent

  1. Qui corrís.
  2. (Finància) Qu'es pas encara degut.
  3. Qu'es present, actual, en parlant d’annadas, de meses, etc
  4. Qu'es comun, ordinari, banal.
  5. Qu'es en cors
    • Moneda correnta, aqueste qu'a un cors legal.
  6. (Banca) D’usatge jornalièr
    • Un compte 'corrent.

Sinonims

Traduccions

Que corrís
Present, actual
Banal

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
corrent corrents
[ku'ren] [ku'rens]

corrent masculin

  1. Desplaçament ordonat d’un fluid.
    • Los corrents marins.
  2. (Electricitat) (Per ellipsi) Corrent electric (passatge de l’electricitat per un conductor) veire l'intensitat d'un corrent electric.
  3. (Figurat) Flux de personas o de causas.
  4. Sosensemble d’una organizacion, d’un partit politic.
    • Lo partit socialista es divisat en una multitud de corrents.
  5. Lo periòde actual.
    • Vos vendrai veire dins lo corrent de la setmana
  6. (Figurat) L’ordinari ; lo banal.

Traduccions

Desplaçament d'un fluid
Corrent electric

Forma de vèrb

corrent

  1. Participi present de córrer

Catalan

Etimologia

Del latin alternatum de alternare (« alternr »), de alter (« autre »).

Prononciacion

Oriental: central /kuˈren/, balear /koˈrent/, /kuˈren/
Occidental: nord-occidental /koˈren/, valencià /koˈrent/, /koˈren/

Espanha (Barcelona) : escotar « corrent »

Sillabas

cor | rent

Adjectiu

corrent

  1. corrent

Nom comun

Declinason
Singular Plural
corrent corrents

corrent masculin

  1. corrent.

Forma de vèrb

corrent

  1. Participi present de córrer