correspondent
Aparença
Occitan
Etimologia
- De correspondre
Prononciacion
- lengadocian, gascon /kurespunˈden/
- provençau /kuʀespũⁿˈdẽⁿ/
Sillabas
co|rres|pon|dent
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | correspondent | correspondents |
[kurespunˈden] | [kurespunˈdens] | |
Femenin | correspondenta | correspondentas |
[kurespunˈdento̞] | [kurespunˈdento̞s] |
correspondent
- Que correspond a quicòm, qualqu'un.
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
correspondent | correspondents |
[kurespunˈden] | [kurespunˈdens] |
correspondent masculin, (femenin: correspondenta)
- Negociant o banquièr qu'es en rapòrts amb una autra persona omològa, per d'objèctes de comèrci, de valors de Borsa, etc.
- (per extension) Persona amb qui òm es en comèrci, pels afars comercials o acadmemics, per de nòvas, etc.
- (jornalisme) Jornalista mandat endacòm per recampar d'informacions sus plaça.
- Persona que manten una correspondéncia amb una autra.
Traduccions
|
Forma de vèrb
correspondent
- Participi present de correspondre
Anglés
Etimologia
- Directament de latin medieval correspondens o pel francés
Prononciacion
- general /ˌkɒɹɪˈspɒndənt/
- EUA /ˌkɔɹɪˈspɑndənt/
Sillabas
co|rres|pon|dent
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
correspondent | correspondents |
correspondent
Francés
Prononciacion
- general /kɔʁɛspɔ̃d/
Sillabas
co|rres|pon|dent
Forma de vèrb
correspondent
- tresena persona del plural del present de l'indicatiu de correspondre
- tresena persona del plural del present del subjonctiu de correspondre