cuinar

Catalan

Etimologia

D'un latin vulgar *cocinare, del classic coquinare.

Prononciacion

/kujˈna/, /kujˈna/ (oriental e nòrd-occidental), /kujˈnaɾ/, /kujˈnaɾ/, /kwiˈnaɾ/, /kwiˈnaɾ/ (valencian)

Espanha (Barcelona) : escotar « cuinar »

Vèrb

cuinar

1. Cosinar.

Parents

cuina cuinada cuinat

cuinejar cuiner