desencarnar

Occitan

Etimologia

De encarnar amb lo prefix privatiu «des-»

Prononciacion

lengadocian, gascon /dezeŋkaɾˈna/, /dezeŋkaɾˈna/

Provençau /dezẽⁿkaʀˈna/, /dezẽⁿkaʀˈna/

Vèrb

desencarnar

1. Èsser desfach d’un supòrt corporal, passar a l'esperital.
2. Levar la carn: descarnar.
3. Desacostumar de la carn, far magre
4. (figurat) Alunhar de la realitat, de las causas terrèstras.

se desencarnar

1. Se desabituar de la carn
2. (figurat) S'alunhar de la realitat, de las causas terrèstras.

Derivats

• desencarnacion

Catalan

Etimologia

De encarnar amb lo prefix privatiu «des-»

Prononciacion

[?]

Vèrb

desencarnar

1. desencarnar ^(oc)
2. descarnar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

De encarnar amb lo prefix privatiu «des-»

Prononciacion

[?]

Vèrb

desencarnar

1. desencarnar ^(oc)
2. descarnar ^(oc)

Portugués

Etimologia

De encarnar amb lo prefix privatiu «des-»

Prononciacion

Portugal /dɨzẽkɐɾˈnaɾ/, /dɨzẽkɐɾˈnaɾ/

Brasil /dezẽkaɦˈnaɾ/, /dezẽkaɦˈnaɾ/, /dezẽkarˈna/, /dezẽkarˈna/

Vèrb

desencarnar

1. desencarnar ^(oc), Èsser desfach d’un supòrt corporal, passar a l'esperital.