Vejatz lo contengut

destenchurar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De tenchurar amb lo prefix privatiu des-.

Prononciacion

/destent͡ʃyˈɾa/

Vèrb

destenchurar

  1. Perdre sa color.

Sinonims

Antonims

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu destenchurar
Gerondiu destenchurant
Participi passat
singular plural
masculin destenchurat destenchurats
femenin destenchurada destenchuradas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present destenchuri
destenchure[N 1]
destenchuras destenchura destenchuram destenchuratz destenchuran
Imperfach destenchuravi destenchuravas destenchurava destenchuràvem destenchuràvetz destenchuravan
Preterit destenchurèri destenchurères destenchurèt destenchurèrem destenchurèretz destenchurèron
Futur destenchurarai destenchuraràs destenchurarà destenchurarem destenchuraretz destenchuraràn
Condicional destenchurariái destenchurariás destenchurariá destenchurariam destenchurariatz destenchurarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present destenchure destenchures destenchure destenchurem destenchuretz destenchuren
Imperfach destenchurèssi destenchurèsses destenchurès
destenchurèsse
destenchurèssem destenchurèssetz destenchurèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu destenchura ! destenchurem ! destenchuratz !
Negatiu destenchures pas ! destenchurem pas ! destenchuretz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)