dinamita

Occitan

Etimologia

Del suedés dynamit, mot fabregat per l'inventor de l'explosiu, Alfred Nobel, derivat del grèc ancian δύναμις, «poténcia» e parent de dinamic.

Prononciacion

/dinaˈmito̞/, /dinaˈmito̞/ França (Bearn) : escotar « dinamita »

Sillabas

di|na|mi|ta

Nom comun

[1]

Declinason
Singular	Plural
dinamita	dinamitas
[dinaˈmito̞]	[dinaˈmito̞s]

dinamita femenin

1. Substància explosiva, constituida d'una mescla de silici pulverizada, de gip o de cendres de nitroglecerina per tirar partit de l'enòrme fòrça explosiva d'aquela

Derivats

• dinamitar
• dinamitaire
• dinamitatge

Traduccions

alemand: Dynamit (de) anglés: dynamite (en) basc: dineitxatu (eu) catalan: dinamita (ca)

espanhòl: dinamita (es) francés: dynamite (fr) italian: dinamite (it) portugués: dinamite (pt)

Forma de vèrb

dinamita

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dinamitar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dinamitar

Catalan

Etimologia

Del suedés dynamit, mot fabregat per l'inventor de l'explosiu, Alfred Nobel, derivat del grèc ancian δύναμις, «poténcia» e parent de dinamic.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « dinamita »

Prononciacion

[?]

Sillabas

di|na|mi|ta

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
dinamita	dinamites

dinamita femenin

1. dinamita ^(oc)

Forma de vèrb

dinamita

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dinamitar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dinamitar

Espanhòl

Etimologia

Del suedés dynamit, mot fabregat per l'inventor de l'explosiu, Alfred Nobel, derivat del grèc ancian δύναμις, «poténcia» e parent de dinamic.

Prononciacion

escotar « dinamita »

Prononciacion

[?]

Sillabas

di|na|mi|ta

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
dinamita	dinamitas

dinamita femenin

1. dinamita ^(oc)

Forma de vèrb

dinamita

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dinamitar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dinamitar

Portugués

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

dinamita

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dinamitar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dinamitar