endecar
Aparéncia
Occitan
Etimologia
De deca amb lo prefic «en-» e lo sufix «-ar»
Prononciacion
- lengadocian /enðeˈka/
- provençau /ẽⁿdeˈka/
Vèrb
endecar
- Alterar, damatjar.
- Ont es aiceste tribunal que gausariá endecar mon onor, rompre mon maridatge, arroïnar mon emplèc per tan pauc ? «Balajum» (Joan Escafit)
- Estropiar.
- Imaginèt d'estacar una còrda a un aubre sus un costat de la rota del pont de La Fregèira, de se rescondre dins lo valat de l'autre costat, de tirar sus la còrda afin de far trabucar la cavala. Ricard cabussariá, se tuariá o s’endecariá de grèu. «Los crocants de Roergue» (Ferran Delèris)
Derivats
Parents
- endec / endecum / endequitge
Traduccions
| alterar | |
|---|---|
| estropiar | |
|---|---|