fendre

Occitan

Etimologia

Del latin findere.

Prononciacion

lengadocian /ˈfendɾe/, /ˈfendɾe/

provençau /ˈfẽⁿdʀe/, /ˈfẽⁿdʀe/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « fendre »

Sillabas

fen|dre

Vèrb

fendre femenin (lengadocian) , (lemosin) , (vivaroaupenc) , (provençau)

1. Dividir, copar en long o en larg.
   • Ai fendut lo pot en lo fasent caire.
2. (En particular) Passar amb esfòrt un còrs, una massa en desseparar sas partidas.
   • Fendre la mar.
   • Fendre la fola.

Variantas dialectalas

• hénder (gascon)
• héner (gascon)

Sinonims

• asclar
• estelar

Derivats

• còrdendre
• fenda
• fendut

Locucions derivadas

• gelar a pèira fendre

Traduccions

alemand: spalten (de) còrs: fende (co) anglés: split (en) basc: catalan: fendre (ca)

espanhòl: hender (es), hendir (es) francés: fendre (fr) italian: fendere (it) portugués: fender (pt) romanch: sursilvan : fender (rm)

Catalan

Etimologia

Del latin findere.

Prononciacion

[?]

Sillabas

fen|dre

Vèrb

fendre

1. fendre ^(oc)

Francés

Etimologia

Del latin findere.

Prononciacion

/fɑ̃dʁ/, /fɑ̃dʁ/

Sillabas

fen|dre

Vèrb

fendre

1. fendre ^(oc)