gausar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar ausare.

Prononciacion

[gaw'za]

França (Bearn) : escotar « gausar »

Sillabas

gau | sar (2)

Vèrb

gausar

  1. Aver l'audàcia de far quicòm.

Variantas dialectalas

  • ausar (Occitània orientala)

Traduccions

Conjugason

  • Lengadocian
Lengadocian
Infinitiu gausar
Gerondiu gausant
Participi passat
singular plural
masculin gausat gausats
femenin gausada gausadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present gausi
gause[N 1]
gausas gausa gausam gausatz gausan
Imperfach gausavi gausavas gausava gausàvem gausàvetz gausavan
Preterit gausèri gausères gausèt gausèrem gausèretz gausèron
Futur gausarai gausaràs gausarà gausarem gausaretz gausaràn
Condicional gausariái gausariás gausariá gausariam gausariatz gausarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present gause gauses gause gausem gausetz gausen
Imperfach gausèssi gausèsses gausès
gausèsse
gausèssem gausèssetz gausèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu gausa ! gausem ! gausatz !
Negatiu gauses pas ! gausem pas ! gausetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)