Occitan

Etimologia

Del latin ignarus « ignorant », compausat del prefix privatiu in- e de gnarus, « que sap ».

Prononciacion

lengadocian /inˈnaɾo̞/, /inˈnaɾo̞/

Sillabas

ig|na|ra

Nom comun

Declinason
Dialècte : legadocian, gascon
Singular	Plural
ignara	ignaras
[iˈɲaɾo̞]	[iˈɲaɾo̞s]

ignara femenin, (equivalents masculins: ignar, ignare)

Persona ignara.

Traduccions

Sinonims

Forma d'adjectiu

ignara

femeninnsingular de ignar / ignare.

Catalan

Etimologia

Del latin ignarus « ignorant », compausat del prefix privatiu in- e de gnarus, « que sap ».

Prononciacion

[?]

Sillabas

i|gna|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
ignara	ignares

ignara femenin, (equivalent masculins: ignar)

Persona ignara.

Forma d'adjectiu

ignara

femenin singular de ignar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin ignarus « ignorant », compausat del prefix privatiu in- e de gnarus, « que sap ».

Prononciacion

/iɣ̞ˈnaɾa/, /iɣ̞ˈnaɾa/

Sillabas

i|gna|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
ignara	ignaras

ignara femenin, (equivalent masculins: ignaro)

Persona ignara.

Forma d'adjectiu

ignara

femenin singular de ignaro.

Italian

Etimologia

Del latin ignarus « ignorant », compausat del prefix privatiu in- e de gnarus, « que sap ».

Prononciacion

/i'ɲɲara/, /i'ɲɲara/

Sillabas

i|gna|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
ignara	ignare

ignara femenin, (equivalent masculins: ignaro)

Persona ignara.

Forma d'adjectiu

ignara

femenin singular de ignari.

Portugués

Etimologia

Del latin ignarus « ignorant », compausat del prefix privatiu in- e de gnarus, « que sap ».

Prononciacion

[?]

Sillabas

i|gna|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
ignara	ignaras

ignara femenin, (equivalent masculins: ignaro)

Persona ignara.

Forma d'adjectiu

ignara

femenin singular de ignaro.