imperatiu categoric
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/impeɾaˌtiw kategˈuɾik/, provençau /ĩⁿpeʀaˈtiw kateguˈʀik/
Sillabas
im|pe|ra|tiu| ca|te|go|ric
Locucion nominala
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| imperatiu categoric | imperatius categorics |
| [impeɾaˌtiw kategˈuɾik] | [impeɾaˌtiws kategˈuɾiks] |
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : provençau | |
| Singular | Plural |
| imperatiu categoric | imperatius categorics |
| [ĩⁿpeʀaˈtiw kateguˈʀik] | [ĩⁿpeʀaˈtiws kateguˈʀiks] |
imperatiu categoric masculin
- (filosofia) Comandament obligatòri de la lei morala, que fa que sas prescripcions son concebudas coma obligatòrias sens condicions per la consciéncia umana.
Traduccions
|
|