imperatiu

Occitan

Etimologia

Del latin imperativus

Prononciacion

/impeɾaˈtiw/, /impeɾaˈtiw/, provençau /ĩⁿpeʀaˈtiw/, /ĩⁿpeʀaˈtiw/

Sillabas

im|pe|ra|tiu

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
	Singular	Plural
Masculin	imperatiu	imperatius
	[impeɾaˈtiw]	[impeɾaˈtiws]
Femenin	imperativa	imperativas
	[impeɾaˈtiβo̞]	[impeɾaˈtiβo̞s]

Declinason
Dialècte : provençau
	Singular	Plural
Masculin	imperatiu	imperatius
	[ĩⁿpeʀaˈtiw]
Femenin	imperativa	imperativas
	[ĩⁿpeʀaˈtivə]

imperatiu

1. Qu'exigís o preten exigir l’obesissença a un òrdre, en parlant de las paraulas e del gèsts.
2. (familièr) Necessari ; imperiós ; urgent.

Derivats

• imperativament

Traduccions

alemand: gebieterisch (de), herrisch (de) anglés: imperative (en) basc: catalan: imperatiu (ca)

espanhòl: imperativo (es) francés: impératif (fr) italian: imperativo (it) portugués: imperativo (pt)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
imperatiu	imperatius
[impeɾaˈtiw]	[impeɾaˈtiws]

Declinason
Dialècte : provençau
Singular	Plural
imperatiu	imperatius
[ĩⁿpeʀaˈtiw]	[ĩⁿpeʀaˈtiwə]

imperatiu masculin

1. (conjugason) singular Mòde qu'exprimís le comandament, la pregària, l’exortacion, la defensa, etc.
2. Deure o exigéncia inexcusablas.

Derivats

• imperatiu categoric
• imperativament

Sinonims

conjugason

• mòde imperatiu

Traduccions

alemand: Befehlsform (de), Imperativ (de) anglés: imperative (en), indispensable (en) basc: catalan: imperatiu (ca)

espanhòl: imperativo (es) francés: impératif (fr) italian: imperativo (it) portugués: imperativo (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin imperativus

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « imperatiu »

Prononciacion

oriental /impəɾəˈtiw/, /impəɾəˈtiw/, occidental /impeɾaˈtiw/, /impeɾaˈtiw/

Sillabas

im|pe|ra|tiu

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	imperatiu	imperatius
Femenin	imperativa	imperatives

imperatiu

1. imperatiu ^(ca)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
imperatiu	imperatius

imperatiu masculin

1. imperatiu ^(ca)