imperatiu

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del latin imperativus

Prononciacion

[impeɾaˈtiw], provençau [ĩⁿpeʀaˈtiw]

Sillabas

im|pe|ra|tiu

Open book 01.svgAdjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin imperatiu imperatius
[impeɾaˈtiw] [impeɾaˈtiws]
Femenin imperativa imperativas
[impeɾaˈtiβo̞] [impeɾaˈtiβo̞s]
Declinason
Dialècte : provençau
Singular Plural
Masculin imperatiu imperatius
[ĩⁿpeʀaˈtiw]
Femenin imperativa imperativas
[ĩⁿpeʀaˈtivə]

imperatiu

  1. Qu'exigís o preten exigir l’obesissença a un òrdre, en parlant de las paraulas e del gèsts.
  2. (familièr) Necessari ; imperiós ; urgent.

Derivats

Traduccions


Open book 01.svgNom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
imperatiu imperatius
[impeɾaˈtiw] [impeɾaˈtiws]
Declinason
Dialècte : provençau
Singular Plural
imperatiu imperatius
[ĩⁿpeʀaˈtiw] [ĩⁿpeʀaˈtiwə]

imperatiu masculin

  1. (conjugason) singular Mòde qu'exprimís le comandament, la pregària, l’exortacion, la defensa, etc.
  2. Deure o exigéncia inexcusablas.

Derivats

Sinonims

conjugason

Traduccions


Catalan Flag of Catalonia.svg

Etimologia

Del latin imperativus

Prononciacion

oriental [impəɾəˈtiw], occidental [impeɾaˈtiw]

Sillabas

im|pe|ra|tiu

Open book 01.svgAdjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin imperatiu imperatius
Femenin imperativa imperatives

imperatiu

  1. imperatiu (ca)

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
imperatiu imperatius

imperatiu masculin

  1. imperatiu (ca)