intrigue
Aparença
Occitan
Prononciacion
/inˈtɾiɣe/ , provençau: /ĩⁿˈtʀige/
Forma de vèrb
intrigue
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
Anglés
Etimologia
Del francés intrigue, de l'talian intricare
Prononciacion
/ˈɪntɹiːɡ/
Nom comun
intrigue
Vèrb
intrigue
Espanhòl
Prononciacion
Forma de vèrb
intrigue
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de intrigar
Francés
Etimologia
Del italian intrigo
Prononciacion
/ɛ̃tʁiɡ/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
intrigue | intrigues |
[ɛ̃tʁiɡ] |
intrigue
Forma de vèrb
intrigue
- Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de intriguer
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intriguer
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intriguer
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intriguer
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de intriguer
Portugués
Prononciacion
Forma de vèrb
intrigue