intriga
Occitan
Etimologia
Del intrigar.
Prononciacion
/inˈtɾiɣo̞/, provençau: /ĩⁿˈtʀigo̞/
Sillabas
in|tri|ga
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| intriga | intrigas |
| [inˈtɾiɣo̞] | [inˈtɾiɣo̞s] |
intriga femenin
- Practica secrèta utilizada per far capitar o per far cabussar un afar.
- Comèrci secrèt de galantariá.
- (cinèma, literatura) Ensemble dels diferents incidents que forman lo nós d’una pèça o d'un film.
Sinonims
Practica secrèta...
Traduccions
Forma de vèrb
intriga
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar
Catalan
Etimologia
De intrigar.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « intriga »
Prononciacion
oriental /inˈtɾiɣə/, occidental /inˈtɾiɣa/
Sillabas
in|tri|ga
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| intriga | intrigues |
intriga femenin
Forma de vèrb
intriga
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar
Espanhòl
Etimologia
De intrigar.
Prononciacion
escotar « intriga »
Prononciacion
/ĩn̪ˈt̪ɾiɣ̞a/
Sillabas
in|tri|ga
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| intriga | intrigas |
intriga femenin
Forma de vèrb
intriga
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar
Italian
Prononciacion
Forma de vèrb
intriga
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar
Portugués
Etimologia
De intrigar.
Prononciacion
Portugal /ĩˈtɾigɐ/; Brasil /ĩˈtɾigɐ/, /ĩˈtɾigə/
Sillabas
in|tri|ga
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| intriga | intrigas |
intriga femenin
Forma de vèrb
intriga