intriga

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del intrigar.

Prononciacion

[inˈtɾiɣo̞], provençau: [ĩⁿˈtʀigo̞]

Sillabas

in|tri|ga

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
intriga intrigas
[inˈtɾiɣo̞] [inˈtɾiɣo̞s]

intriga femenin

  1. Practica secrèta utilizada per far capitar o per far cabussar un afar.
  2. Comèrci secrèt de galantariá.
  3. (cinèma, literatura) Ensemble dels diferents incidents que forman lo nós d’una pèça o d'un film.

Sinonims

Practica secrèta...

Traduccions

Open book 01.svgForma de vèrb

intriga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar

Catalan Flag of Catalonia.svg

Etimologia

De intrigar.

Prononciacion

oriental [inˈtɾiɣə], occidental [inˈtɾiɣa]

Sillabas

in|tri|ga

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
intriga intrigues

intriga femenin

  1. intriga (oc)

Open book 01.svgForma de vèrb

intriga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar

Espanhòl Lang-es.gif

Etimologia

De intrigar.

Prononciacion

escotar « intriga »

Prononciacion

[ĩn̪ˈt̪ɾiɣ̞a]

Sillabas

in|tri|ga

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
intriga intrigas

intriga femenin

  1. intriga (oc)

Open book 01.svgForma de vèrb

intriga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar

Italian Flag of Italy.svg

Prononciacion

[?]

Open book 01.svgForma de vèrb

intriga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar

Portugués Flag of Portuguese language (PT-BR).svg

Etimologia

De intrigar.

Prononciacion

Portugal [ĩˈtɾigɐ]; Brasil [ĩˈtɾigɐ], [ĩˈtɾigə]

Sillabas

in|tri|ga

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
intriga intrigas

intriga femenin

  1. intriga (oc)

Open book 01.svgForma de vèrb

intriga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar