intriga
Occitan 
Etimologia
Del intrigar.
Prononciacion
[inˈtɾiɣo̞], provençau: [ĩⁿˈtʀigo̞]
Sillabas
in|tri|ga
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| intriga | intrigas |
| [inˈtɾiɣo̞] | [inˈtɾiɣo̞s] |
intriga femenin
- Practica secrèta utilizada per far capitar o per far cabussar un afar.
- Comèrci secrèt de galantariá.
- (cinèma, literatura) Ensemble dels diferents incidents que forman lo nós d’una pèça o d'un film.
Sinonims
Practica secrèta...
Traduccions
.svg){kind=small}
Forma de vèrb
intriga
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar
Catalan 
Etimologia
De intrigar.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « intriga »
Prononciacion
oriental [inˈtɾiɣə], occidental [inˈtɾiɣa]
Sillabas
in|tri|ga
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| intriga | intrigues |
intriga femenin
Forma de vèrb
intriga
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar
Espanhòl 
Etimologia
De intrigar.
Prononciacion
escotar « intriga »
Prononciacion
[ĩn̪ˈt̪ɾiɣ̞a]
Sillabas
in|tri|ga
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| intriga | intrigas |
intriga femenin
Forma de vèrb
intriga
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar
Italian 
Prononciacion
Forma de vèrb
intriga
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intrigar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de intrigar
Portugués 
Etimologia
De intrigar.
Prononciacion
Portugal [ĩˈtɾigɐ]; Brasil [ĩˈtɾigɐ], [ĩˈtɾigə]
Sillabas
in|tri|ga
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| intriga | intrigas |
intriga femenin
Forma de vèrb
intriga