Vejatz lo contengut

manchanter

Un article de Wikiccionari.

Romanch

Etimologia

De mancher amb lo sufix causatiu -anter.

Prononciacion

[?]

Vèrb

manchanter (puter)

  1. Mancar quicòm, una occasion, un tren.

Conjugason

Puter
Infinitiu manchanter
Gerondiu manchantand
Participi passat
singular plural
masculin manchanto manchantos
femenin manchanteda manchantedas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
eau el
ela
nus vus els
elas
Present manchaint manchaintast manchainta manchantains manchantais manchaintan
Imperfach manchantaiva manchantaivast manchantaiva manchantaivans manchantaivas manchantaivan
Preterit manchantet manchantettast manchantet manchantettans manchantettas manchantettan
Futur manchantaro manchantarost manchantaro manchantarons manchantaros manchantaron
Condicional manchantess manchantessast manchantess manchantessans manchantessas manchantessan
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
eau el
ela
nus vus els
elas
Present manchainta manchaintast manchainta manchaintans manchaintas manchaintan
Imperfach manchantess manchantessast manchantess manchantessans manchantessas manchantessan
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
eau el
ela
nus vus els
elas
manchainta ! manchantè !
Nòtas