marcas

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

D’origina germanica mark (« frontièra », « limita ») eissit de l’indoeuropèu comun *merǵ- (« frontièra », « limita »). Significa tanben « signe per marcar la frontièra » Lo tèrme es parent del neerlandés o de l’anglés mark, de l’alemand Mark, del suèc mark e del latin margo « marga ».

Prononciacion

Sillabas

mar | cas (2)

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
marca marcas
[mar.ko̞] [mar.ko̞s]

Forma de nom comun

marca femenin

  1. Plural de marca

Forma de vèrb


marca

  1. Segonda persona del singular del present de l'indicatiu de marcar

Espanhòl

Etimologia

D’origina germanica mark (« frontièra », « limita ») eissit de l’indoeuropèu comun *merǵ- (« frontièra », « limita »). Significa tanben « signe per marcar la frontièra » Lo tèrme es parent del neerlandés o de l’anglés mark, de l’alemand Mark, del suèc mark e del latin margo « marga ».

Prononciacion

Sillabas

mas | ca (2)

Declinason
Singular Plural
marca marcas

Forma de nom comun

marcas femenin

  1. Plural de marca

Forma de vèrb


marcas

  1. Segonda persona del singular del present de l'indicatiu de marcar

Portugués

Etimologia

D’origina germanica mark (« frontièra », « limita ») eissit de l’indoeuropèu comun *merǵ- (« frontièra », « limita »). Significa tanben « signe per marcar la frontièra » Lo tèrme es parent del neerlandés o de l’anglés mark, de l’alemand Mark, del suèc mark e del latin margo « marga ».

Prononciacion

[?] Estats Units d'America : escotar « marcas »

Sillabas

mar | cas (2)

Declinason
Singular Plural
marca marcas

Forma de nom comun

marca femenin

  1. Plural de marca

Forma de vèrb


marca

  1. Segonda persona del singular del present de l'indicatiu de marcar