matin
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- Del latin matutīnum.
Prononciacion
- /maˈti/
- /mat͡sin/ [1] (vivaroaupenc, nòrd de la Valaas Occitanas, Archamola)
- França (Bearn) : escotar « matin »
Sillabas
ma | tin (2)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| matin | matins |
| [maˈti] | [maˈti] |
matin masculin
- Las primièras oras del jorn.
- Amb aquò, davant un matin plus ròsa o plus leugièr, un entrelutz plus mirgalhat, una nuèch plus estelada, als moments causits ont la natura, tot d' un còp, pinca una ròsa a son corsatge, quantes de trabalhadors s'arrèstan, e fintan, estasiats. «E la barta floriguèt», (Enric Mouly), 1948
- Partida del jorn compresa entre l'alba e miègjorn.
- Lo pepin me daissèt tot sol a l'ostal per aquel matin d'abrial. «Lo libre de Catòia», (Joan Bodon), 2008
- (Per extension) Se ditz de las oras que s’escola dempuèi mièjanuèch fins a miègjorn: matinada
- Acabèri la nuèit ambe ela e, cap a nòu oras del matin, mentre qu'èrem encara colcats, lo Bob Margarida l'apelèt al telefòn. «A costat del vent», (Cristian Rapin), 2003
- (Poetic) Començament.
- E mai que siguèssiam au blanc de l'ivèrn, èra un matin de prima, un matin blu de fraternitat, coma cada òme n'aimariá viure un, un solament. «Pantòri», (Romieg Jumèu), 2013
Variantas dialectalas
Derivats
Derivats
Traduccions
|
Advèrbi
matin
- De matin, d'ora
- Podètz imaginar se se levava matin, s'anava jaire tard, e se dormiá sovent de bon sòm. «E la barta floriguèt», (Enric Mouly), 1948
Traduccions
Francés
Etimologia
- Del latin matutīnum.
Prononciacion
- /matɛ̃/
- França (Vòges) : escotar « matin »
- França (Sesseraç) : escotar « matin »
- Soïssa (Lausana) : escotar « matin »
- França (Vendèa) : escotar « matin »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| matin | matins |
| [matɛ̃] | |
matin masculin