ouïr
Francés
Vèrb
Etimologia
Del latin audire, remplaçat dempuèi qualque temps per entendre.
Prononciacion
- /'wiʁ/
França (Lion) : escotar « ouïr » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « ouïr » França (Somain) : escotar « ouïr » França (Auvèrnhe Ròse Aups) : escotar « ouïr »
Sillabas
- ouïr (1)
Definicions
ouïr
Derivats
Conjugason
Mode | Present | Passat | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Infinitiu | ouïr | avoir ouï | |||||
Gerondiu | en ouïssant | en ayant ouï | |||||
Participi | ouïssant | ouï | |||||
Mòde indicatiu | |||||||
Present | Passat compausat | ||||||
je ouïs |
j’ai ouï | ||||||
Imperfach | Plus-que-perfach | ||||||
je ouïssais |
j’avais ouï | ||||||
Passat simple | Passat anterior | ||||||
je ouïs |
j’eus ouï | ||||||
Futur simple | Futur anterior | ||||||
je ouïrai |
j’aurai ouï | ||||||
Mòde condicional | |||||||
je ouïrais | |||||||
Mòde subjonctiu | |||||||
Present | Passat | ||||||
que je ouïsse |
que j’aie ouï | ||||||
Imperfach | Plus-que-perfach | ||||||
que je ouïsse |
que j’eusse ouï | ||||||
Mòde imperatiu | |||||||
Afirmatiu | ouïs ! | ouïssons ! | ouïssez ! |