pè

Veire tanben : pe, pé, pe', pe¹

Un pè uman

Occitan

Etimologia

Del latin pĕdis, derivat de pēs.

Prononciacion

[pɛ], /pɛ/

França (Bearn) : escotar « pè »

Sillabas

pè (1)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
pè	pès
[pɛ]	[pɛs]

pè masculin

1. Anat. Extremitat del còs uman que acaba la camba usada per caminar e córrer.

Derivats

• pedicura
• pesada

Variantas dialectalas

• pe (lemosin)

Traduccions

alemand: Fuß (de) masculin anglés: foot (en) catalan: peu (ca) masculin chagatai: ايزاق (chg) espanhòl: pie (es) masculin esperanto: piedo (eo) francés: pied (fr) masculin gaelic irlandés: troigh (ga) femenin italian: piede (it) masculin meglenoromanés: picior (ruq) masculin, piciuor (ruq) masculin, piciuăr (ruq) masculin

neerlandés: voet (nl) oneida: ohsí·taˀ (one) polonés: stopa (pl) portugués: pé (pt) romanés: picior (ro) salinan: ṭéšxeʔ (sln) turc: ayak (tr)