reglament

Occitan

Etimologia

De reglar.

Prononciacion

/reɣlaˈmen/, /reɣlaˈmen/, provençau /reglaˈmen/, /reglaˈmen/ França (Bearn) : escotar « reglament »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
reglament	reglaments
[reɣlaˈmen]	[reɣlaˈmens]

reglament masculin

1. Ordenança, prescripcion que determina çò que se cal far.
2. (particular) Estatuts d’una assemblada deliberanta.
3. Òrdre de seguir, distribucion dels exercicis, dels trabalhs, etc., dins una comunautat, dins una manufactura, etc.
4. Accion de reglar, de determinar, de resòlvre.
   • Lo reglament d'aquel afar es pas encara arribat.
5. (justícia) Reglament dels jutges, Arrèst que decidís davant quines jutges un procediment deu èsser portat.
6. (drech de l’Union europèa) Reglament comunautari, acte juridic de l'Union europèa obligatòri dins totes sos elements (es a dire, que pòt pas s'aplicar de biais parcial o selectiu) dempuèi lo moment de sa dintrada en vigor.

Parents

• reglamentari
• reglamentacion
• reglamentar

Traduccions

alemand: Reglement (de) (1,2,3), Verordnung (de) (de l'UE) anglés: rule (en), regulation (en) (1,2), rules (en) (3) basc: araudi (eu), arautegi (eu) catalan: reglament (ca), regulació (ca), reglament comunitari (ca)

espanhòl: regulación (es), regulación (ca) (de l'UE) francés: règlement (fr) italian: regolamento (it) portugués: regulamento (pt), regulamento (pt)

Catalan

Etimologia

De reglar.

Prononciacion

Oriental: central /rəɡɡɫəˈmen/, /rəɡɡɫəˈmen/, /rəɡɡɫəˈment/, /rəɡɡɫəˈment/, /rəɡɡɫəˈmen/, /rəɡɡɫəˈmen/

Occidental: nord-occidental /reɣɫaˈmen/, /reɣɫaˈmen/, valencian /reɣɫaˈment/, /reɣɫaˈment/, /re.ɣɫaˈmen/, /re.ɣɫaˈmen/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
reglament	reglaments

reglament masculin

1. reglament,
2. reglament comunitari