remarca

Occitan

Etimologia

De remarcar.

Prononciacion

/reˈmarko̞/, /reˈmarko̞/, /ʀeˈmaʀkə/, /ʀeˈmaʀkə/

Sillabas

re|mar|ca

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
remarca	remarcas
[reˈmarko̞]	[reˈmarko̞s]

remarca femenin

1. Accion de remarcar o d’observar.
2. Observacion.
3. Observacion escrita ; nòta.

Traduccions

alemand: Bemerkung (de), Beobachtung (de), Vermerk (de), Bemerkung (de) anglés: remark (en), observation (en), comment (en) basc: catalan: remarca (ca), reparo (ca), observació (ca)

espanhòl: advertencia (es), nota (es) francés: remarque (fr) italian: osservazione (it) portugués: nota (pt), observação (pt), reparo (pt)

Forma de vèrb

remarca

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu remarcar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu remarcar.

Catalan

Etimologia

De remarcar.

Prononciacion

[?]

Sillabas

re|mar|ca

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
remarca	remarques

remarca femenin

1. remarca ^(oc)

Forma de vèrb

remarca

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu remarcar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu remarcar.

Espanhòl

Prononciacion

/reˈmaɾka/, /reˈmaɾka/

Forma de vèrb

remarca

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu remarcar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu remarcar.

Portugués

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

remarca

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu remarcar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu remarcar.