nòta
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Del latin nota (« marca (facha sus un manuscrit o endacòm mai que se marcava al fèrre roge als fugitius), signe, indici, indicacion, inscripcion, etiqueta (plaçadas suls amfòrs), signes de pontuacion, condamnacion (venent del censor) » mas tanben « distinccion onorable ». Nota en latin ven del supin, notum del vèrb nosco (« aprene, conéisser »).
Prononciacion
- /'nɔ.to̞/
Sillabas
nò | ta (2)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| nòta | nòtas |
| ['nɔ.to̞] | ['nɔ.to̞s] |
nòta femenin
- Avertiment, explicacion, comentari, explicacion, reculhida endacòm e notada en marge d'un libre o sus un fuèlh de papièr.
- Nòtas de lectura.
- Evaluacion chifrada d'un trabalh d'escolan.
- Pèire obtenguèt una nòta de 12/20 e passèt al nivèl superior
- Factura que conten lo prètz de quicòm de fach o de crompat
- La nòta es de 25€ per servici rendut.
- Signe que representa un son musical ; son musical representat aital.
- Nòtas de musica : dò, re, mi, fa, sòl, la, si.
Derivats
Traduccions
| Nòta: explicacion | |
|---|---|
|
| |
| Nòta d'un escolan | |
|---|---|
| |
| Nòta: factura | |
|---|---|
|
| |
| Nòta de musica | |
|---|---|
|
| |
Forma de vèrb
nòta
Prononciacion
- /'nɔ.to̞/
Sillabas
nò | ta (2)