suspens

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

(adj) Del latin suspensus.
(nom) per l'anglés suspense, del latin suspensus

Prononciacion

lengadocian, gascon /sysˈpens/; provençau /syspẽⁿs/

França (Bearn) : escotar « suspens »

Sillabas

sus|pens

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
Masculin suspens suspenses
[sysˈpens] [sysˈpenses]
Femenin suspensa suspensas
[sysˈpenso̞] [sysˈpenso̞s]

suspens

  1. Qu'es empachat, privat de son títol e de sa fonccion.
    • Un prèire suspens.
    • Una policièra suspensa.

Derivats

Traduccions

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
suspens suspenses
[sysˈpens] [sysˈpenses]

suspens masculin

  1. Estat d'incertitud, de perplexitat de mal suportar.
  2. (literatura, cinemà) Mejans per retardar la resolucion d’una situacion critica per l'apond d’accions secundàrias a l’accion principala, de biais a manténir e aumentar l’interés e las emocions de l’espectator o del lector.
    • Hitchcock es un mèstre del suspens.

Traduccions

Catalan

Etimologia

(adj) Del latin suspensus.
(nom) per l'anglés suspense, del latin suspensus

Prononciacion

Oriental: central /susˈpɛns/, balear /susˈpəns/, /susˈpɛns/ Occidental: /susˈpens/

Sillabas

sus|pens

Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin suspens suspensos
Femenin suspensa suspensas

suspens

  1. Qu'es en estat d'incertitud, de perplexitat de mal suportar.

Nom comun

Declinason
Singular Plural
suspens suspensa
[suspensos] [suspensas]

suspens

  1. suspens (oc)
  2. (literatura, cinemà) suspens (oc)
  3. Nòta negativa en un examen que se poirá melhorar al repetir