espectator

Occitan

Etimologia

Del latin spectator « observator ».

Prononciacion

/espet'tatu/, /espet'tatu/, provençau /especˈtatu/, /especˈtatu/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
espectator	espectators
[espet'tatu]	[espet'tatus]

espectator masculin, (equivalents femenin: espectatora / espectatritz)

1. Aquel qu'es testimòni ocular d’un eveniment, d’una accion, de quicòm mai.
2. (particular) Aquel qu'assistís a un espectacle, a una representacion teatrala, a un eveniment esportiu, a un exercici, a una granda ceremonia o festivitats publicas.
3. (figurat) Persona passiva fácia a un eveniment ; persona qu'agiguèt pas mas ne recamp los beneficis.

Sinonims

• badaire
• regardaire

Derivats

• telespectator

Traduccions

alemand: Zuschauer (de), Augenzeuge (de), Betrachter (de) anglés: (d'esport) spectator (en), (tele) viewer (en), (eveniment) bystander (en), (par escasença) onlooker (en) basc: ikuslearen (eu) catalan: espectador (ca)

espanhòl: espectador (es) francés: spectateur (fr) italian: spettatore (it) portugués: espectador (pt)