suspicion

Occitan

Etimologia

Del latin suspicio del vèrb suspicere ( « gaitar del bas cap al naut », « suspicionar », « suspectar »)

Prononciacion

[syspiˈsju], /syspiˈsju/

escotar « suspicion »

Sillabas

sus|pi|cion

Nom comun

suspicion (lengadocian), femenin

Declinason
Singular	Plural
suspicion	suspicions
[syspiˈsju]	[syspiˈsjus]

1. Accion de suspicionar, opinion o cresença desavantatjosa, acompanhada de dobte.

Parents

• suspicionar

Sinonims

• sospecha / sospiècha / sospieit
• maldobtança

Traduccions

alemand: Argwohn (de), Misstrauen (de) anglés: suspicion (en) basc: aieru (eu) catalan: sospita (ca), suspició (ca)

espanhòl: sospecha (es) francés: soupçon (fr), suspicion (fr) italian: sospetto (it) portugués: suspeita (pt)

Anglés

Etimologia

Del latin suspicio del vèrb suspicere ( « gaitar del bas cap al naut », « suspicionar », « suspectar »)

Prononciacion

[səˈspɪʃən], /səˈspɪʃən/

Sillabas

sus|pi|cion

Nom comun

suspicion

Declinason
Singular	Plural
suspicion	suspicions

1. suspicion ^(en)

Francés

Etimologia

Del latin suspicio del vèrb suspicere ( « gaitar del bas cap al naut », « suspicionar », « suspectar »)

Prononciacion

[syspisjɔ̃], /syspisjɔ̃/

Sillabas

sus|pi|cion

Nom comun

suspicion femenin

Declinason
Singular	Plural
suspicion	suspicions
[syspisjɔ̃]

1. suspicion ^(en)